UN DIA, JO, 2023 / Creació / Teatre Lliure / Artistes EN RESiDÈNCiA.

Un dia, jo planteja una trobada amb les històries d’un grup de joves que ens parlaran dels seus orígens i la seva cultura. Una proposta de creació col·lectiva que s’expressa a partir del treball biogràfic a través dels records i la memòria familiar i que ha permès conèixer i documentar aquesta riquesa amb diferents dispositius.

Per sota les nostres experiències viscudes i les nostres identitats culturals sempre hi ha alguna cosa que ens uneix, i les històries i la curiositat per saber de l’altre és un d’aquests fils que fa que la distància entre nosaltres s’escurci i això és el que hem volgut fer, escurçar distàncies.

___________________________________________________________________________________________

X, LA SÈRIE, 2021 / Escrita, dirigida i protagonitzada juntament amb Mònica Barrio / Prod. Carmel i CCMA. Tots els capítols > https://www.ccma.cat/tv3/x/

---

CATÀSTROFES, 2020 / Dir. Llàtzer Garcia / Sala Beckett / Actriu

CATÀSTROFES.  Peter Brook diu que no hi ha autor més vital que Samuel Beckett. I Alain Badiou, en el seu llibre Beckett: L’infatigable desig, el secunda. Aquest laboratori creatiu es proposa explorar aquesta vitalitat, aquest viure, aquest desig de continuar vivint que hi ha en la seva obra. Beckett, a més, va ser un gran transgressor de la forma dramàtica. Ara toca transgredir-lo a ell. Catàstrofes pretén buscar noves formes de portar a escena els textos de l’autor que va dir que ja no hi ha res a dir. Oblidar-nos de Beckett per retrobar-nos amb ell.

CATÀSTROFES. Peter Brook dice que no hay autor más vital que Samuel Beckett. Y Alain Badiou, en su libro Beckett: El infatigable deseo, lo secunda. Este laboratorio creativo se propone explorar esta vitalidad, este vivir, este deseo de continuar viviendo que hay en su obra. Beckett, además fue un gran transgresor de la forma dramática. Ahora toca transgredirlo a él. Catàstrofes también pretende buscar nuevas formas de llevar a escena los textos del autor que dijo que ya no hay nada que decir. Olvidarnos de Beckett para reencontrarnos con él.

---

BASED ON. A true life story, 2018 / Marina Congost / Creadora, fotògrafa y actriu

BASED ON es una autoficció interpretada, un diari en forma d’autorretrat. Una narració fotogràfica d’una veritat quotidiana des de la ficció. BASED ON posa en qüestió allò privat i allò públic, la persona i el personatge, la veritat i la mentida, la realitat i la ficció. Un joc sobre la identitat i el plaer de la impostura.

BASED ON es una autoficción interpretada, un diario en forma de autorretrato. Una narración fotográfica de una verdad cotidiana desde la ficción. BASED ON pone en cuestión lo privado y lo público, la persona y el personaje, la verdad y la mentira, la realidad y la ficción. Un juego sobre la identidad y el placer de la impostura.

---

ZARA GOZA, 2018 / Melcior Casals y Marina Congost / Creadora i actriu

ZARA GOZA és una conversa amb un mateix sobre tot de possibles. Una reflexió purament conceptual i expositiva on els intèrprets no es troben. L’eix central s’inspira en l’imaginari antropològic de la terra aragonesa, així com d’altres llocs per on hem passat. Recorreguts fets, en trànsit, i per fer; una divagació entretallada sobre el fet de moure’ns i exposar-nos.

ZARA GOZA es una conversación con uno mismo sobre posibles.  Una reflexión puramente conceptual y expositiva donde los intérpretes no se encuentran. El eje central se inspira en el imaginario antropológico de la tierra aragonesa, así como otros lugares por donde hemos pasado. Recorridos realizados, en tránsito, y por hacer; una divagación entrecortada sobre el hecho de movernos y exponernos.

---

UTOPIA, 2017 / Cia Ignífuga. Dir. Pau Masaló / Actriu

Com serà el futur? Ens espera, com apunten alguns, un sistema postcapitalista basat en la col•laboració? Es faran realitat les idees de Thomas More, el pare de la literatura utòpica, i entrarem en una societat igualitària i més feliç en què la propietat privada ja no sigui la base de tot? S’ho pregunta un espectacle que combina el teatre i les intervencions documentals per parlar-nos sobre el concepte d’utopia.

¿Cómo será el futuro? Nos espera, como apuntan algunos, un sistema postcapitalista, basado en la colaboración? ¿Se harán realidad las ideas de Thomas More, el padre de la literatura utópica, y entraremos en una sociedad igualitaria y más feliz en que la propiedad privada ya no sea la base de todo? Se lo pregunta un espectáculo que convina el teatro y las intervenciones documentales para hablarnos sobre el concepto de utopia.

---

DRINK MY MILK, 2016 / Col·lectiu Georgette and Miss Wolf / Creadora i actriu

Drink my milk és un cant a l’amistat que posa en dubte un nou model de relacions basat en una superficialitat que ens porta inevitablement a oblidar la complexitat de l’ésser i a banalitzar els nostres vincles afectius. Com ens relacionem amb els altres? De què tenim por?

Drink my milk es una oda a la amistad que pone en duda un nuevo modelo de relaciones basado en una superficialidad que nos lleva inevitablemente a olvidar la complejidad del ser humano y a banalizar nuestros vínculos efectivos. ¿Cómo nos relacionamos con los demás? ¿De qué tenemos miedo?